“Una papallona que, amb
el seu aleteig, agita l’aire de Pequín avui, pot desencadenar en una tempesta
el mes que ve a Nova York” James Gleick
Cap a l’any 1960, el
meteoròleg Edward Lorenz es dedicava a estudiar el comportament de l’atmosfera,
intentant trobar un model matemàtic —un conjunt d’equacions— que permetés
preveure, a partir de variables senzilles, mitjançant simulacions d’ordinador, el
comportament de grans masses d’aire. En definitiva, un model que permetés fer
prediccions climatològiques.
Lorenz va realitzar
diferents aproximacions fins que va aconseguir ajustar el model a la influència
de tres variables que expressen com canvien la velocitat i la temperatura de
l’aire al llarg del temps. El model es va concretar en tres equacions
matemàtiques bastant simples, conegudes, avui en dia, com el model de Lorenz.
Però Lorenz va rebre una
gran sorpresa quan va observar que petites diferències en les dades de partida
(una cosa aparentment tant simple com utilitzar 6 decimals enlloc de 3)
portaven a grans diferències en les prediccions del model. De tal manera que
qualsevol petita pertorbació, o error, en les condicions inicials del sistema
pot tenir una gran influència sobre el resultat final. Degut a això es fa molt
difícil fer prediccions climatològiques a llarg plaç. Les dades empíriques que
proporcionen les estacions meteorològiques tenen errors inevitables, encara que
només sigui perquè hi ha un número limitat d’observatoris incapaços de cobrir
tots els punts del planeta. I això fa que les prediccions es vagin desviant del
comportament real del sistema.
Lorenz va intentar
explicar aquesta idea mitjançant un exemple hipotètic. Va suggerir que
imaginéssim a un meteoròleg que hagués aconseguit fer una predicció molt exacta
del comportament de l’atmosfera, mitjançant càlculs molt precisos i a partir de
dades molt exactes. Podria trobar-se una predicció totalment errònia per no
haver tingut en compte l’aleteig d’una papallona en un altre costat del
planeta. Aquest simple aleteig podria introduir pertorbacions al sistema que
portessin a la predicció d’una tempesta.
D’aquí va sorgir el nom
d’efecte papallona que, des de llavors, ha donat lloc a moltes variants i
recreacions.
S’anomena, per tant,
efecte papallona a l’amplificació d’errors que poden aparèixer en el
comportament d’un sistema complex. En definitiva, l’efecte papallona és una de
les característiques del comportament d’un sistema caòtic, en el que les
variables canvien de forma complexa i erràtica, fent impossible fer prediccions
més enllà d’un determinat punt, que rep el nom d’horitzó de prediccions.
http://siknus.cat/2006/12/efecte-papallona/
