De l'hipertext i les noves tecnologies es critica, però, la gran dimensió d'alguns sistemes, fent difícil la localització de la informació per culpa de la sobrecàrrega de coneixement i l'obligació de manejar massa detalls sobre l'ús de l'aplicació.
El lector ha de conèixer la manera de localitzar la informació i com seleccionar-la, fet que pot desviar-lo de l'objectiu. Si l'usuari desconeix com està organitzada la informació es produeix una desorientació i una sobrecàrrega cognitiva: la navegació comporta el coneixement de comandament i icones.
L'estructura pot ser confusa, el sistema pot ser lent i la similitud de l'aparença dels diferents modes pot dificultar el coneixement. El lector pot desorientar-se i tenir problemes per a trobar la informació, síndrome de la pèrdua global, si no hi ha els instruments mínims que ajuden en la navegació: mapes conceptuals o cognitius, índex, eines d'orientació contextual i directoris de recursos o cerques.
Un altre dels problemes que ens presenta
l'hipertext és la verificació de la xarxa de significats: els enllaços entre
nodes, els diferents punts de vista, les diferents disciplines i els diferents
mitjans no asseguren la seva adequació a la realitat. I la seva fragmentació,
pot significar una alteració del seu sentit.[1]
Per altra banda tenim problemes com la
fragilitat física i lògica doncs "alguns documents digitals produïts els
anys seixanta ja no són llegibles per cap ordinador i programa del mercat
actual"[2]. Hem de disposar d'un aparell electrònic amb
unes característiques tecnològiques determinades per a poder llegir un document
digital i hi ha sistemes de consulta diferents amb programaris diversos que fan
que un document sigui incompatible amb altres sistemes.
¡Hola Dolors!
ResponderEliminarEstoy de acuerdo contigo, uno de los mayores problemas del hipertexto (y de Internet) es la gran cantidad de información y el modo de gestionarla. Se podría argumentar que la dificultad queda paliada en parte por una creciente facilidad de acceso que permite a los lectores consultar muchos más documentos que nunca. Pero la consecuencia es que hay que consultar más documentos para encontrar los interesantes o útiles, con lo que se pierde una gran cantidad de tiempo. La facilidad de acceso tiende a exacerbar la impresión de sobrecarga, en lugar de aliviarla.
Las dificultades puramente cuantitativas se ven incrementadas por las cualitativas. Por un lado, apenas hay barreras para colocar un documento en la red. Cualquiera puede colocar sus pensamientos nocturnos sobre el hipertexto o el verbo klingon a una audiencia potencial (y señalo potencial porque publicar no siempre es igual a visibilidad, lo estamos comprobando con nuestros blogs) de millones de personas, y no habrá nada en su modo de circulación que lo distinga de comunicaciones de personas más cualificadas.