La revolució
digital porta a preguntar-nos sobre les diferents modificacions dels modes de
formació de coneixement al llarg de la història i la generació i transmissió
d'informació en la societat actual, la construcció de diferents models de
subjectivitat del llenguatge oral, l'escriptura lineal i la hipertextual, els
condicionants i la interactuació amb el nostre pensament dels formats i suports
sobre els quals projectem els propis pensaments i la modificació del caràcter
lineal i seqüencial de la nostra visió dels món gràcies al coneixement
hipertextual. El nostre pensament, el nostre món o la nostra societat són
hipertextuals?
L'era digital, que en
un principi es pensava que afectaria tan sols als camps científics i tècnics,
canvia la manera de crear, emmagatzemar i transmetre el coneixement,
transformant el mateix text, l'eina amb la qual els humans hem construït el
saber i hem elaborat la imatge de nosaltres mateixos i del món, comportant nous
modes de textualitat.
La revolució
digital, representada per l'hipertext connectat a la xarxa, s'ha instal·lat en
la nostra realitat quotidiana fent primordial la mirada comparativa "a les
grans etapes, unànimement reconegudes, de l'evolució del coneixement humà: la
cultura oral, l'escrita i la tipogràfica."[1]
Amb l'internet contribuïm
a la globalització, la deslocalització de les institucions, empreses i persones
i multipliquem els contactes interlingüístics i interculturals, provocant
múltiples interaccions i agrupacions. L'hipertext permet noves possibilitats
semiòtiques, noves relacions socials i comunicatives, noves estratègies
textuals i escripturals pròpies de cada usuari. El llenguatge hipertextual, com
la nostra ment o el nostre pensament, requereix un ritme de producció molt alt,
té la capacitat de transmetre la màxima quantitat d'informació amb el menor
nombre possible d'elements i en el menor temps, porta a una escriptura concisa
i amb reduccions característiques, amb gèneres interaccionals, aspectes lúdics
i emocionals, i la possible col.loquialitat pròpia d'una conversa espontània
entre amics amb neologismes i l'absència bastant generalitzada de puntuació.
[1] Campàs i Montaner, Joan. De
l'oralitat a l'escriptura digital. Material docent de la UOC. pàg. 5
No hay comentarios:
Publicar un comentario