Anàlisi Lexicomètrica

Segons Borja Navarro AntConc és un programa per analitzar i extreure dades d'amplis corpus textuals com són la freqüència de les paraules, concordances, per  buscar les expressions regulars, etc. Mostra els texts de manera diferent: per freqüència, per patrons de busca, per paraules, etc. A partir d'aquí, els especialistes poden detectar aspectes dels texts i del llenguatge que d'altre forma no s'haurien detectat.[1]

Per fer l'estudi lexicomètric amb AntConc he agafat alguns articles del  blog de l'Ismael Peña-López, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, especialitzat en estudiar l'impacte de les TIC a la societat, les opinions del qual he trobat especialment interessants.

http://ictlogy.net/sociedadred/

Els articles parlen de la privacitat, la necessitat de la immersió lingüística a Catalunya, la democràcia directa i el vot electrònic, la sanitat pública i el canvi de paradigma cap a la societat del coneixement.

També he triat un article sobre els casos de corrupció del PP:

https://elblogciudadano.wordpress.com/2017/05/20/lista-de-casos-de-corrupcion-del-pp/

Un article anomenat Querer no es poder sobre una roda de premsa de l'Angela Merkel i l'Emmanuel Macron a Berlin:

http://www.blog.rielcano.org/querer-no-es-poder/

I un article sobre el 15M:

http://www.colectivoburbuja.org/ana-barba/seis-anos-lucha-6anosdel15m/

Un cop entrats els articles a Ant Conc, el primer resultat de l'estudi de la freqüència de l'ús de paraules fou la següent:

Word Types	2579
Word Tokens	11552
Search Hits	0
1             532         de 2             418         que 3             365         xf 4             355         xe 5             353         la 6             301         n 7             275         en 8             250         a 9             247         el 10           225         y

La primera columna mostra la posició de la paraula, la segona mostra el nombre de vegades que es repeteix la paraula, la tercera columna és la paraula en sí. El No. de Tokens és el conjunt de caràcters separats per un espai en blanc i el No. de Typers es refereix als Tokens iguals.

Podem veure que les 10 paraules més usades són mots sense sentit o preposicions. Si fem un llistat de mots i unitats lèxiques sense sentit específic, no vàlides per a un treball terminològic, que surten amb elevada freqüència en els texts, i en fem un arxiu de text, podrem excloure-les  fent-ne un stopword list o filtre. 

Aplicant aquest filtre, les 15 paraules més freqüents són:

Word Types	2454
Word Tokens	4858
Search Hits	0
1             47           todo      2             35           democracia        3             31           pero      4             27           voto      5             24           cuando 6             23           castellano           7             23           hacer    8             23           herramientas    9             19           instituciones      10           17           bien       11           16           forma   12           15           ciudadanos        13           15           innovar                14           15           nueva   15           15           poder

Les paraules podem veure-les per ordre alfabètic, també:

Word Types	2579
Word Tokens	11552
Search Hits	0
1             1             abandona           2             1             abierta 3             1             abiertamente   4             1             abierto 5             2             abiertos               6             1             abog      7             1             abogados            8             1             aboguemos       9             1             abordarlos          10           1             aborto  11           1             abra       12           1             abraza  13           1             abre      14           1             abriendo             15           1             absoluta

La llista de paraules és llarga, i en moltes ocasions tan sols volem analitzar la freqüència d'algunes d'elles. Si posen una paraula al buscador, per exemple "democracia" o "instituciones", el programa ens mostra en quina posició està i quina freqüència té.

Total No. of Cluster Types	16
Total No. of Cluster Tokens	35
1             9             1             democracia directa 2             7             1             democracia deliberativa 3             3             1             democracia l 4             3             1             democracia representativa 5             2             1             democracia h 6             1             1             democracia 4.0: en 7             1             1             democracia \x 8             1             1             democracia compuesto 9             1             1             democracia es 10           1             1             democracia no 11           1             1             democracia pasa 12           1             1             democracia real 13           1             1             democracia. el 14           1             1             democracia. un 15           1             1             democracia: el 16           1             1             democracia:\xa

Total No. of Cluster Types	15
Total No. of Cluster Tokens	19
1             3             1         instituciones deben 2             2             1         instituciones de 3             2             2         instituciones del 4             1             1         instituciones * lo 5             1             1         instituciones como 6             1             1         instituciones con 7             1             1         instituciones educativas      8             1             1         instituciones han 9             1             1         instituciones intermediadoras 10           1             1         instituciones se 11           1             1         instituciones y 12           1             1         instituciones, cambiar 13           1             1         instituciones, en 14           1             1         instituciones. as 15           1             1         instituciones. m

Amb l'aplicació Concordance podrem veure llistats d'aparició d'una paraula específica acompanyada del text o co-text. La paraula està destacada per poder analitzar i detectar les seves col·locacions o paraules que apareixen en el seu entorn per poder analitzar els patrons lingüístics que surten amb una determinada freqüència i que reflexa el comportament real en context d'una paraula.

En aquest cas he usat la paraula "instituciones":

1       los partidos y otras                     instituciones de la democracia no representan fide                blog uoc politic I SOCIETAT.txt  2       distintos estratos de                    instituciones intermediadoras. No en vano, en el s               blog uoc politic I SOCIETAT.txt 3       seguir confiando en las                instituciones como \xFAltimo (o primer) recurso. *             blog uoc politic I SOCIETAT.txt     4       participaci\xF3n, repensar las        instituciones * Lo que la tecnolog\xEDa nos permit            blog uoc politic I SOCIETAT.txt 5       decisiones. * Las                        instituciones se han convertido, con los a\xF1os,                blog uoc politic I SOCIETAT.txt   6       facilitaci\xF3n de las                   instituciones. M\xE1s que nunca. Las instituciones             blog uoc politic I  SOCIETAT.txt  7       M\xE1s que nunca. Las               instituciones deben aportar el contexto\xA0que nos              blog uoc politic I SOCIETAT.txt   8       toma de decisiones. Las               instituciones deben facilitar la creaci\xF3n de es                  blog uoc politic I SOCIETAT.txt  9       informada y de consenso. Las       instituciones deben contribuir a fomentar la toma                 blog uoc politic I SOCIETAT.txt  10      modernas\x97 de las                   instituciones. As\xED, las instituciones han contr                blog uoc politic I SOCIETAT.txt        11      las instituciones. As\xED, las      instituciones han contribuido a la creaci\xF3n y                   blog uoc politic I SOCIETAT.txt  12      Del mismo modo las                 instituciones, en beneficio de los ciudadanos y en                 blog uoc politic I SOCIETAT.txt        13      de ra\xEDz. Las personas e          instituciones de esta sociedad est\xE1n viendo en                 blog uoc politic I SOCIETAT.txt  14      sistema educativo\x94 o              instituciones educativas\x94. Y es leg\xEDtimo. Es             blog uoc politic I SOCIETAT.txt  15      \xF1as que destruyen las             instituciones del Estado Espa\xF1ol.  En cualqu                  lista de casos de corrupción del PP.txt 16      destrucci\xF3n de las                  instituciones y del pa\xEDs, nos lleva su falta                     lista de casos de corrupción del PP. 17      posici\xF3n pol\xEDtica en las    instituciones, cambiar el lenguaje y hasta las ves                  seis años de lucha.txt  18      que han llegado a las                  instituciones con nuestros votos es que no les hem               seis años de lucha.txt 19      un peligro real de que las            instituciones del sistema los coopten, pero ser\xE                 seis años de lucha.txt

[1] Borja Navarro. Guía rápìda de análisis de corpus (con AntConc). Universidad de Aliucante, 2014

Periodisme digital

Amb els blogs ha nascut un nou perfil de participació i ús de la premsa i els mitjans d'informació que suposa un periodisme interactiu i més proper, però sense reglaments ètics ni legals. Segons Meritxell Martí "els blogs són una forma de trencar amb el monopoli informatiu: donen accés a converses més públiques, dins i fora dels mitjans de comunicació, i esdevenen ells mateixos els nous mitjans."[1]La  diversificació de les fonts fa que es diversifiquin també els temes: s'eixamplen els horitzons de la comunicació. Els blogs presenten noves temàtiques des d'un punt de vista personal, i tot i que alguns analitzen les notícies d'actualitat, moltes vegades no coincideixen amb l'índex temàtic dels diaris.

Els blogs permeten les veus individuals i el creixement de l'esfera pública en una nova forma de periodisme més democràtic. L'enfocament i la cobertura de les notícies són diverses, amb milers de punts de vista sobre un mateix tema, per la qual cosa ajuden a la dissolució de les estructures d'autoritat i de les relacions de poder. La no existència de filtres o censura permet la modificació de l'estructura dominant: publicador-lector. Ara el lector pot publicar, generar o matissar les notícies. Els blogs han desencadenat el trencament de les barreres que separaven els consumidors dels productors de la informació, l'art o la cultura. El lector és un usuari amb capacitat d'exercir el control sobre la informació. Però això no implica que les forces dominants que configuren el discurs hegemònic en els mitjans informatius no actuïn o en generin els continguts. A més, la gran quantitat d'informació que trobem als blogs no implica una interpretació crítica, una descodificació ideològica o la independència de la informació alternativa.


Segons l'Enric Bruguera, els potents mitjans de comunicació de masses han actuat durant dècades com a emissors de la informació de forma unidireccional, mentre que els consumidors d'aquests continguts no tenien opcions de resposta o expressió pròpies. Ara, però, qualsevol usuari connectat a Internet té la possibilitat de publicar qualsevol informació o contingut per una audiència mundial.[2] De fet, les campanyes electorals als EU o fenòmens com el tsunami del 2005 o la invasió d'Iraq del 2003, han consolidat els blogs en dos nivells contraposats i complementaris: com a canal per fer circular continguts alternatius als dels grans conglomerats mediàtics convencionals donant veu i visibilitat a altres fonts informatives o com a elements d'informació complementària dels grans medis, els quals han creat i promogut blogs vinculats a les seves estructures empresarials com a eina per a informar i estendre la seva ideologia econòmica, social o política més enllà de les seves audiències tradicionals. Com denuncia Lakoff en el seu article No pienses en un elefante, els blogs són un mitjà de transmissió ideològica on s'escull el "llenguatge que  encaixa amb la teva visió del món. Però no sols té a veure amb el llenguatge. Primer són les idees. I el llenguatge transmet aquestes idees, evoca aquestes idees."[3]

---

1-Martí, Meritxell. Weblogs. Diaris personals digitals . UOC p 46

2-Bruguera, Enric. Los blogs. Editorial UOC. Barcelona, 2007. p 5

3-Lakoff, George. No pienses en un elefante. Ed.Complutense. Madrid. 2004. p.7

Blogrolling

Veient la dificultat per tenir comentaris d'altres blogaires, m'ha fet gràcia llegir al Mòdul 2 "Weblogs. Diaris personals digitals"( pàgina 35)  uns tips per fer sortir el blog i el blogaire de l'aïllament:

1-mimar els lectors, respondre als seus comentaris, visitrar els seus blogs.
2-escruire apunts deixant la porta oberta a una opinió contrària.
3-compartir experiències i reflexions personals en les entrades.
4-escriure amb sinceritat
5-referir-se a temes polèmics, participatius o fer preguntes al final de l'article.
6-tenir un bloc de "els que més comenten".
7-redactar guies sobre la temàtica del teu blog.
8-escriure sobre temes genèrics i no tant tècnics o particulars.
9-penjar articles que tinguin a veure amb com augmentar el nombre de comentaris al teu blog.
10- treure el tag "no hi ha comentaris".

Llenguatge hipertextual

El filòsof Johann Gottfried von Herder afirmà l'any 1770 al seu llibre Sobre l'origen del llenguatge que aquest no solament era l'instrument del pensament, sinó que també n'era la forma: "no solament pensem en una llengua, sinó que pensem per mitjà de la llengua. Des del punt de vista de Herder, el llenguatge forma el pensament i, en cert sentit, el limita".[1] També els filòsofs estructuralistes com Vygotsky (1896-1934) o Sapir (1881-1939) investigaren la relació entre llenguatge i pensament i fins a quin punt el fet que el llenguatge reflecteixi unes condicions socials i culturals determinades i unes estructures mentals influeix en la manera com les persones percebem el món que ens envolta. Benjamin Lee Whorf (1897-1941) va postular que el llenguatge influeix en el comportament individual de les persones, ja que la concepció del món inclosa en cada llengua determina la manera com s'aprehèn la realitat.

De la mateixa forma que els antics estaven formats i condicionats per la seva utilització del llenguatge oral o l'escriptura condicionà i formà les ments del que sabien escriure i llegir, conclueixo que la meva utilització del llenguatge hipertextual condiciona el meu pensament i, al mateix temps, el meu pensament es transmet de forma hipertextual, amb múltiples canvis, reorganitzacions, relacions i possibilitats, inclús quan no es reflecteix en un text o mitjançant els suports digitals.

Som hipertextuals en el moment en què la revolució digital modifica la manera en què generem i transmetem la informació, els nous suports digitals condicionen i interactuen amb el nostre pensament, el coneixement hipertextual modifica el caràcter lineal i seqüencial de la nostra visió del món i l'escriptura hipertextual construeix un model de subjectivitat diferent: la meva ment, jo i la societat som hipertextuals. El món és hipertextual.

---

[1] Vila Mendiburu, Ignasi. LLenguatge i pensament. Material docent de la UOC. pàg. 26

Esquemes digitals

A partir de l'article "Tot fent núvols" al blog Els límits del meu hipertext he estat fent proves amb l'aplicació bubbl.us
Molt bona per fer esquemes visuals. De fet el de la imatge l'he fet a partir d'alguns conceptes sobre l'hipertext.

Teoria del caos

Els inicis de la teoria del caos se situen cap al 1900, en els estudis d'Henri Poincaré sobre el problema de moviment de tres cossos sotmesos a la seva atracció gravitatòria mútua, l'anomenat problema dels tres cossos. Poincaré trobà que pot haver-hi òrbites no periòdiques i que, nogensmenys, no s'apropen o s'allunyen indefinidament d'un punt. G. D. Birkhoff, A. N. Kolmogórov, M. L. Cartwright, J. E. Littlewood i Stephen Smale realitzaren estudis posteriors, més centrats en la teoria d'equacions diferencials no lineals, però inspirats en problemes físics: el problema dels tres cossos en el cas de Birkhoff, el flux turbulent en el cas de Kolmogórov i qüestions d'enginyeria electrònica en el cas de Cartwright i Littlewood. Tot i que el caos no s'havia observat en el moviment planetari, sí que s'havia observat turbulència en el moviment dels fluids (que cal no confondre, però, amb el caos) i oscil·lacions no periòdiques en circuits electrònics, sense que cap teoria expliqués què hi estava passant.

La teoria del caos avançà més ràpidament a partir de mitjan segle XX, quan es van començar a poder utilitzar ordinadors electrònics. Bona part de la matemàtica del caos implica la repetició indefinida de fórmules matemàtiques simples (evident en el cas dels sistemes discrets; per als sistemes continus, però, les equacions diferencials sempre es poden integrar finalment per un procediment iteratiu). Aquesta repetició indefinida és ideal per a introduir-la en un ordinador.

Un pioner de la teoria fou Edward Lorenz, l'interès del qual en el caos s'inicià accidentalment amb la seva recerca en predicció meteorològica. El 1961, Lorenz estava utilitzant un ordinador senzill, un Royal McBee LGP-30, per a executar una simulació d'un model simplificat de convecció atmosfèrica. Per estalviar temps, inicià una repetició d'una llarga simulació no des de les condicions inicials de la primera simulació, sinó a partir d'un punt intermedi calculat amb la primera simulació. Sorprenentment, el resultat de la repetició començà a divergir exponencialment respecte a la simulació original. Lorenz deduí correctament que la diferència es devia al fet que, en introduir les condicions inicials, havia utilitzat només tres xifres decimals en lloc de les 6 utilitzades inicialment per l'ordinador; la petita diferència provocà un resultat totalment diferent i fou la primera observació de comportament caòtic en una simulació matemàtica.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria_del_caos#Caos_i_sistemes_complexos

La revolució digital

La revolució digital porta a preguntar-nos sobre les diferents modificacions dels modes de formació de coneixement al llarg de la història i la generació i transmissió d'informació en la societat actual, la construcció de diferents models de subjectivitat del llenguatge oral, l'escriptura lineal i la hipertextual, els condicionants i la interactuació amb el nostre pensament dels formats i suports sobre els quals projectem els propis pensaments i la modificació del caràcter lineal i seqüencial de la nostra visió dels món gràcies al coneixement hipertextual. El nostre pensament, el nostre món o la nostra societat són hipertextuals?

L'era digital, que en un principi es pensava que afectaria tan sols als camps científics i tècnics, canvia la manera de crear, emmagatzemar i transmetre el coneixement, transformant el mateix text, l'eina amb la qual els humans hem construït el saber i hem elaborat la imatge de nosaltres mateixos i del món, comportant nous modes de textualitat.

La revolució digital, representada per l'hipertext connectat a la xarxa, s'ha instal·lat en la nostra realitat quotidiana fent primordial la mirada comparativa "a les grans etapes, unànimement reconegudes, de l'evolució del coneixement humà: la cultura oral, l'escrita i la tipogràfica."[1]

Amb l'internet contribuïm a la globalització, la deslocalització de les institucions, empreses i persones i multipliquem els contactes interlingüístics i interculturals, provocant múltiples interaccions i agrupacions. L'hipertext permet noves possibilitats semiòtiques, noves relacions socials i comunicatives, noves estratègies textuals i escripturals pròpies de cada usuari. El llenguatge hipertextual, com la nostra ment o el nostre pensament, requereix un ritme de producció molt alt, té la capacitat de transmetre la màxima quantitat d'informació amb el menor nombre possible d'elements i en el menor temps, porta a una escriptura concisa i amb reduccions característiques, amb gèneres interaccionals, aspectes lúdics i emocionals, i la possible col.loquialitat pròpia d'una conversa espontània entre amics amb neologismes i l'absència bastant generalitzada de puntuació. 

---

[1] Campàs i Montaner, Joan. De l'oralitat a l'escriptura digital. Material docent de la UOC. pàg. 5

L'expressió oral

"L’oralitat, expressió pròpia dels mil·lennis anteriors al naixement de l’escriptura, ha representat l’únic mitjà per als intercanvis d’informacions personals. S’ha caracteritzat per un saber fet d’expressions fixes, frases repetides, fórmules rítmiques que tenien com a missió afavorir la memòria humana, única responsable de la transmissió dels coneixements. Per als humans de l’oralitat el sentit més important era l’oïda, i tota la seva cultura es basava, en efecte, en els sons que podia escoltar i memoritzar."[1]

L'expressió oral va codificar i organitzar els pensaments i la comunicació i va permetre el desenvolupament de la cultura, de manera que els filòsofs grecs van identificar-la amb el propi pensament.  El llenguatge oral fou el vehicle natural del pensament i es caracteritzà per tenir l'oïda com a via d'accés, restringint l'accés de l'oient  al moment, la forma o el contingut del coneixement. La comunicació tenia presència física i "la subjectivitat del llenguatge coincidia amb la situació de comunicació: el "jo" corresponia a una persona real, l'"aquí" i l'"ara" concordaven amb el lloc i el moment de la comunicació."[2]

---

[1] Campàs i Montaner, Joan. De l'oralitat a l'escriptura digital. Material docent de la UOC. pàg. 7

[2]Campàs, pàg. 8

L'efecte papallona

“Una papallona que, amb el seu aleteig, agita l’aire de Pequín avui, pot desencadenar en una tempesta el mes que ve a Nova York”   James Gleick

Cap a l’any 1960, el meteoròleg Edward Lorenz es dedicava a estudiar el comportament de l’atmosfera, intentant trobar un model matemàtic —un conjunt d’equacions— que permetés preveure, a partir de variables senzilles, mitjançant simulacions d’ordinador, el comportament de grans masses d’aire. En definitiva, un model que permetés fer prediccions climatològiques.

Lorenz va realitzar diferents aproximacions fins que va aconseguir ajustar el model a la influència de tres variables que expressen com canvien la velocitat i la temperatura de l’aire al llarg del temps. El model es va concretar en tres equacions matemàtiques bastant simples, conegudes, avui en dia, com el model de Lorenz.

Però Lorenz va rebre una gran sorpresa quan va observar que petites diferències en les dades de partida (una cosa aparentment tant simple com utilitzar 6 decimals enlloc de 3) portaven a grans diferències en les prediccions del model. De tal manera que qualsevol petita pertorbació, o error, en les condicions inicials del sistema pot tenir una gran influència sobre el resultat final. Degut a això es fa molt difícil fer prediccions climatològiques a llarg plaç. Les dades empíriques que proporcionen les estacions meteorològiques tenen errors inevitables, encara que només sigui perquè hi ha un número limitat d’observatoris incapaços de cobrir tots els punts del planeta. I això fa que les prediccions es vagin desviant del comportament real del sistema.

Lorenz va intentar explicar aquesta idea mitjançant un exemple hipotètic. Va suggerir que imaginéssim a un meteoròleg que hagués aconseguit fer una predicció molt exacta del comportament de l’atmosfera, mitjançant càlculs molt precisos i a partir de dades molt exactes. Podria trobar-se una predicció totalment errònia per no haver tingut en compte l’aleteig d’una papallona en un altre costat del planeta. Aquest simple aleteig podria introduir pertorbacions al sistema que portessin a la predicció d’una tempesta.

D’aquí va sorgir el nom d’efecte papallona que, des de llavors, ha donat lloc a moltes variants i recreacions.

S’anomena, per tant, efecte papallona a l’amplificació d’errors que poden aparèixer en el comportament d’un sistema complex. En definitiva, l’efecte papallona és una de les característiques del comportament d’un sistema caòtic, en el que les variables canvien de forma complexa i erràtica, fent impossible fer prediccions més enllà d’un determinat punt, que rep el nom d’horitzó de prediccions.

http://siknus.cat/2006/12/efecte-papallona/

Humanisme digital

La digitalització de tota la informació que ha generat la humanitat al llarg de la història permet tenir-ne còpies digitals, immaterials, permanents, reproduïbles i transportables. També es redefineix el paper de l'ensenyament donant un paper actiu a l'estudiant i un canvi d'usos del text imprès, dels museus, de les imatges, dels mitjans de comunicació com la televisió o la radio, de la manera d'enviar missatges o de comunicar-nos, del telèfon...

Les biblioteques o els museus donen pas a representacions digitals dels objectes, dissenys d'accés a col·leccions i reconstruccions digitals d'objectes que s'han destruït o fet malbé.

La digitalització  permet divulgar la informació a través de textos oberts i sense autor, donant lloc a un nou tipus de discurs i donant un nou significat al terme llibre, que modifica el seu suport i la seva forma. L'hipertext ens porta una al replantejament de conceptes com el dret d'autor, les editorials o les llibreries. Sorgeix una nova forma d'humanisme, l'humanisme digital[1].

---

[1] Campàs, Joan. La informació digital- Apunts per a una iniciació a l'alfabetització digital. Material en PDF. pag., 13                                             

Canvi de paradigma

De l'hipertext i les noves tecnologies es critica, però, la gran dimensió d'alguns sistemes, fent difícil la localització de la informació per culpa de la sobrecàrrega de coneixement i l'obligació de manejar massa detalls sobre l'ús de l'aplicació. 

El lector ha de conèixer la manera de localitzar la informació i com seleccionar-la, fet que pot desviar-lo de l'objectiu. Si l'usuari desconeix com està organitzada la informació es produeix una desorientació i una sobrecàrrega cognitiva: la navegació comporta el coneixement de comandament i icones. 

L'estructura pot ser confusa, el sistema pot ser lent i la similitud de l'aparença dels diferents modes pot dificultar el coneixement. El lector pot desorientar-se i tenir problemes per a trobar la informació, síndrome de la pèrdua global, si no hi ha els instruments mínims que ajuden en la navegació: mapes conceptuals o cognitius, índex, eines d'orientació contextual i directoris de recursos o cerques.

Un altre dels problemes que ens presenta l'hipertext és la verificació de la xarxa de significats: els enllaços entre nodes, els diferents punts de vista, les diferents disciplines i els diferents mitjans no asseguren la seva adequació a la realitat. I la seva fragmentació, pot significar una alteració del seu sentit.[1]

Per altra banda tenim problemes com la fragilitat física i lògica doncs "alguns documents digitals produïts els anys seixanta ja no són llegibles per cap ordinador i programa del mercat actual"[2].  Hem de disposar d'un aparell electrònic amb unes característiques tecnològiques determinades per a poder llegir un document digital i hi ha sistemes de consulta diferents amb programaris diversos que fan que un document sigui incompatible amb altres sistemes.

---

[1] Campàs, Joan. Hipertext i complexitat. UOC- Escriptures Hipertextuals. Maig 2005. Material en PDF. p 7                               

[2] Campàs, Joan. La informació digital- Apunts per a una iniciació a l'alfabetització digital. Material en PDF. pag. 19                                            

El paradigma de la complexitat

La societat s'enfronta a problemes sense solució en molts àmbits on la ciència no és prou fiable per a prendre decisions indiscutibles i on el model de saber acumulatiu, que fins ara era fiable, ja no serveix per combatre la ignorància. "La societat del coneixement es pot caracteritzar precisament com una societat que ha d'aprendre a gestionar aquest desconeixement"[1]. 

El coneixement és ara plural i descentralitzat, amb un creixent nombre d'actors, de sabers, de maneres d'informar-nos, de veus que dissenteixen de les decisions preses, i de recursos i estratègies per actuar en la incertesa. El nostre coneixement és ara caòtic i complex.

La nostra societat és cada vegada més conscient de la seva pròpia complexitat, del seu desconeixement i de què per aprendre ha de gestionar la seva inseguretat i incertesa, tant pel que fa als riscos i conseqüències de les nostres decisions, com vers la normativa i la legitimitat del coneixement.

El nou paradigma de la complexitat comporta la idea que l'hipertext va lligat a la complexitat del pensament, buscant instruments que permetin considerar el coneixement com un tot, sense jerarquia, com un conjunt d'elements interrelacionats "en què tota acció sobre qualsevol dels seus elements influencia en el conjunt dels altres elements constitutius"[2] i on el punt de vista de l'observador influeix en el conjunt de coneixements. Les idees no són simples ni lineals com promulgava el paradigma de la simplicitat o la racionalitat.

                             

---

[1] Campàs, Joan. Hipertext i complexitat. UOC- Escriptures Hipertextuals. Maig 2005. Material en PDF. p. 2                              

[2] Campàs, Joan. Aprendre a llegir i escriure a la Galàxia Internet. Universitat Oberta de Catalunya. Material en PDF. p. 15