La digitalització de tota la
informació que ha generat la humanitat al llarg de la història permet tenir-ne
còpies digitals, immaterials, permanents, reproduïbles i transportables. També es
redefineix el paper de l'ensenyament donant un paper actiu a l'estudiant i un
canvi d'usos del text imprès, dels museus, de les imatges, dels mitjans de
comunicació com la televisió o la radio, de la manera d'enviar missatges o de
comunicar-nos, del telèfon...
Les biblioteques o els museus donen pas a
representacions digitals dels objectes, dissenys d'accés a col·leccions i reconstruccions
digitals d'objectes que s'han destruït o fet malbé.
La digitalització permet divulgar la informació a través de
textos oberts i sense autor, donant lloc a un nou tipus de discurs i donant un
nou significat al terme llibre, que modifica el seu suport i la seva forma.
L'hipertext ens porta una al replantejament de conceptes com el dret d'autor,
les editorials o les llibreries. Sorgeix una nova forma d'humanisme,
l'humanisme digital[1].
[1] Campàs,
Joan. La informació digital- Apunts per a
una iniciació a l'alfabetització digital. Material en PDF. pag., 13
No hay comentarios:
Publicar un comentario