martes, 25 de abril de 2017

La revolució digital



La revolució digital porta a preguntar-nos sobre les diferents modificacions dels modes de formació de coneixement al llarg de la història i la generació i transmissió d'informació en la societat actual, la construcció de diferents models de subjectivitat del llenguatge oral, l'escriptura lineal i la hipertextual, els condicionants i la interactuació amb el nostre pensament dels formats i suports sobre els quals projectem els propis pensaments i la modificació del caràcter lineal i seqüencial de la nostra visió dels món gràcies al coneixement hipertextual. El nostre pensament, el nostre món o la nostra societat són hipertextuals?

L'era digital, que en un principi es pensava que afectaria tan sols als camps científics i tècnics, canvia la manera de crear, emmagatzemar i transmetre el coneixement, transformant el mateix text, l'eina amb la qual els humans hem construït el saber i hem elaborat la imatge de nosaltres mateixos i del món, comportant nous modes de textualitat.

La revolució digital, representada per l'hipertext connectat a la xarxa, s'ha instal·lat en la nostra realitat quotidiana fent primordial la mirada comparativa "a les grans etapes, unànimement reconegudes, de l'evolució del coneixement humà: la cultura oral, l'escrita i la tipogràfica."[1]


Amb l'internet contribuïm a la globalització, la deslocalització de les institucions, empreses i persones i multipliquem els contactes interlingüístics i interculturals, provocant múltiples interaccions i agrupacions. L'hipertext permet noves possibilitats semiòtiques, noves relacions socials i comunicatives, noves estratègies textuals i escripturals pròpies de cada usuari. El llenguatge hipertextual, com la nostra ment o el nostre pensament, requereix un ritme de producció molt alt, té la capacitat de transmetre la màxima quantitat d'informació amb el menor nombre possible d'elements i en el menor temps, porta a una escriptura concisa i amb reduccions característiques, amb gèneres interaccionals, aspectes lúdics i emocionals, i la possible col.loquialitat pròpia d'una conversa espontània entre amics amb neologismes i l'absència bastant generalitzada de puntuació. 


[1] Campàs i Montaner, Joan. De l'oralitat a l'escriptura digital. Material docent de la UOC. pàg. 5

No hay comentarios:

Publicar un comentario