El filòsof Johann
Gottfried von Herder afirmà l'any 1770 al seu llibre Sobre l'origen del llenguatge que aquest no solament era
l'instrument del pensament, sinó que també n'era la forma: "no solament
pensem en una llengua, sinó que pensem per mitjà de la llengua. Des del punt de
vista de Herder, el llenguatge forma el pensament i, en cert sentit, el
limita".[1] També
els filòsofs estructuralistes com Vygotsky (1896-1934) o Sapir (1881-1939)
investigaren la relació entre llenguatge i pensament i fins a quin punt el fet
que el llenguatge reflecteixi unes condicions socials i culturals determinades
i unes estructures mentals influeix en la manera com les persones percebem el
món que ens envolta. Benjamin Lee Whorf (1897-1941) va postular que el llenguatge
influeix en el comportament individual de les persones, ja que la concepció del
món inclosa en cada llengua determina la manera com s'aprehèn la realitat.
De la mateixa forma
que els antics estaven formats i condicionats per la seva utilització del
llenguatge oral o l'escriptura condicionà i formà les ments del que sabien
escriure i llegir, conclueixo que la meva utilització del llenguatge
hipertextual condiciona el meu pensament i, al mateix temps, el meu pensament
es transmet de forma hipertextual, amb múltiples canvis, reorganitzacions,
relacions i possibilitats, inclús quan no es reflecteix en un text o mitjançant
els suports digitals.
Som hipertextuals
en el moment en què la revolució digital modifica la manera en què generem i
transmetem la informació, els nous suports digitals condicionen i interactuen
amb el nostre pensament, el coneixement hipertextual modifica el caràcter
lineal i seqüencial de la nostra visió del món i l'escriptura hipertextual
construeix un model de subjectivitat diferent: la meva ment, jo i la societat
som hipertextuals. El món és hipertextual.
Hola Dolors,
ResponderEliminarTotalmente de acuerdo contigo. En primer lugar, se ha de tener en cuenta que, mediante el estudio de la lingüística, partimos de la base que el lenguaje humano es el instrumento básico que utilizan las personas para regular y controlar los intercambios sociales, y que la lengua y la cultura permiten la opción de ordenar al mundo, de manera que media en la consciencia de las personas. Es por eso que en el lenguaje se condensan tópicos y estereotipos, reflejando, por ejemplo, la desigualdad social que existe entre hombres y mujeres, que a día de hoy, lamentablemente, vemos patente en las noticias o anuncios creados por publicidad o márquetin.
Un cordial saludo,
Dámaris